Centre d’Atenció Diürna “Candi Villafañe”

El día 19 y 20 de febrero de 2013 un pequeño grupo del CAD fuimos a esquiar.

Todos estábamos muy ilusionados ya que era la 1ª vez que nos quedábamos dos días en la nieve, tuvimos mucha suerte ya que tuvimos unos días de pleno sol que nos favoreció mucho en nuestra tarea para esquiar junto con los monitores.

El hecho de estar más tiempo dio para que pudiéramos esquiar más, una hora por turno con monitor y eso si que se notó mucho, a diferencia a otros años atrás. Al terminar la clase ya teníamos ganas de que fuera el día siguiente para repetir la experiencia.

Después de un día de disfrute llegamos al hotel, descargamos maletas, nos dispusimos a conocer el pueblo y hicimos la parada en un bar típico del valle en el que compartimos un rato muy agradable entre nosotros. Acto seguido nos dirigimos a cenar en el hotel (teníamos reservada una mesa para nosotros) y comimos lo que más nos apetecía ya que era buffet libre. Tenemos que decir que estamos muy agradecidos por el tracto recibido en el hotel Resort.

Después de cenar, cansados por el esfuerzo del esquí y del viaje cada uno fuimos a nuestras respectivas habitaciones para dormir y coger fuerzas para el próximo día.

A la mañana siguiente, después del desayuno cogimos el autocar y fuimos hacia las pistas de esquí con la misma ilusión y ganas que el del primer día.

La experiencia de dos días fue muy gratificante y esperamos que el próximo año se pueda repetir.

Jon Jiménez i Víctor Pérez

Les sessions adreçades als usuaris del Centre d’Atenció Diürna d’ASPID, fetes en col•laboració amb el CTT Borges, incrementen el nombre de participants

Un total de 10 persones amb discapacitat física —dos més que en l’anterior temporada— participen enguany en les sessions de tennis taula organitzades per l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) i el Club Tennis Taula Borges. Les sessions d’aprenentatge, adreçades a usuaris del Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe d’ASPID, compten amb un monitor de tennis taula titulat per la Federació Catalana de Tennis Taula i coordinat pel CTT Borges que facilita que persones amb diferents tipus de discapacitat física puguin iniciar-se en la pràctica d’aquest esport. La iniciativa compta amb la col•laboració de la Federació Catalana de Tennis Taula i el Consell Català de l’Esport.

Les classes de tennis taula, que es porten a terme tots els dijous per la tarda a les instal•lacions d’ASPID, permeten que totes aquelles persones interessades en practicar el tennis taula puguin iniciar-se en aquest esport o perfeccionar-ne la tècnica, i practicar-lo amb regularitat amb el suport i orientació d’un entrenador titulat.

Com a complement de les sessions setmanals que es desenvolupen a la seu d’ASPID, la seu del CTT Borges, a les Borges Blanques, ha acollit una activitat que ha congregat 8 representants d’ASPID, 8 d’APROMI i 8 d’ACUDAM. L’objectiu de la jornada ha estat potenciar la motivació per practicar aquest esport i alhora afavorir la normalització i la integració, en donar l’oportunitat de practicar aquest esport en les instal•lacions de l’entitat esportiva, de fer noves coneixences i de potenciar la socialització. Igualment, els usuaris de les entitats participants han pogut jugar i compartir experiències amb els jugadors d’elit. La jornada va començar amb una sessió d’exhibició a càrrec dels jugadors del CTT Borges i va continuar amb diverses partides amb equips combinats dels usuaris dels diferents centres i dels jugadors del club amfitrió.

El Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe atén persones amb discapacitat física en règim diürn, amb l’objectiu de millorar les seves capacitats individuals, afavorir la integració social i millorar la seva qualitat de vida. El programa d’activitats inclou el foment de l’esport adaptat com un mitjà molt important d’integració social. Durant l’any, i a banda del tennis taula, es practiquen altres esports com esquí, hípica, petanca i la tradicional jornada multiesportiva.

Durante mi corta estancia en el CAD  he visto, como  con la ayuda de los profesionales y compañeros  me han renovado tanto por dentro como por fuera. Ahora me siento bien, incluso con el mundo. Veo  que las cosas y  las personas que me rodean  en realidad no me quieren hacer daño.

He superado  el trance de  aceptar, lo que me ha ocurrido (un ictus en agosto del 2010)  se  que nunca volveré a ser la Manoli  de antes, pero ahora eso no me preocupa. Ya que he descubierto que tengo muchas capacidades que antes ni siquiera conocía de mi misma.

El centro con todos, compañeros, profesionales y demás experiencias  han revolucionado mí interior y han despertado algo que tenia dormido ¡¡Las ganas de vivir!! Y  de superarme día a día.

Cada día es mejor.  Aprendes a valerte por ti misma y conoces mejor a las personas que te enriquecen con sus experiencias. La realidad es dura y yo me siento una privilegiada. También tengo algún día gris, pero rápidamente se esfuman.

Por todo esto animo a las personas que se encuentren en situaciones parecidas a que salgan de casa y busquen un recurso, ya que al principio es duro aceptar la situación, pero con ayuda y ganas ¡¡de todo se sale!!

MANOLI GOMEZ MARTINEZ 

GUAL QUE JO va al Centre d’atenció diurna Candi Vilafañé d’Aspid per parlar amb la Manoli Gómez que ens explica l’ictus que va patir. I escoltem i parlem amb els membres de la coral que s’ha creat recentment.

El 18 de març d’enguany, un grup d’usuaris del Centre d’Atenció Diürna d’ASPID (l’Àlex, la Dolors, la Manoli, el Joan O. i jo), encapçalats pel conductor dels tallers de Creació Literària i del Club de Lectura, vam anar a la Biblioteca Pública Joaquim Montoy d’Alcarràs a contar un conte elaborat per nosaltres mateixos.

Arribats allí, ens van fer creuar tota la biblioteca fins arribar a una sala de dimensions reduïdes, d’acord amb l’edat dels nenets de l’Escola Bressol EBMA que ens esperaven en ella. Eren una vintena i es van situar davant dels dos membres escollits per a llegir: el Joan, que va escenificar el conte i va llegir les intervencions dels personatges, i jo que vaig fer de narradora.

El relat, titulat “En Vicenç i la fada protectora”, ens introdueix en el món d’un vailet que no podia parlar i que, per això, era objecte de les burles dels seus companys. Benauradament, i gràcies a l’ajut d’una formosa fada i una pedra màgica, el nen aconsegueix parlar.

Però més que l’argument del conte, el que sempre recordaré d’aquell dia són dos emotius moments: quan els nens van imitar el sol que nosaltres dibuixàrem i quan van llençar a l’aire els amorosos petons que nosaltres demanàrem.

La iniciativa fou molt enriquidora per a tots els que vam tenir la sort d’assistir a aquella lectura. Els minyons van estar ben callats, no endebades una mestra els va recordar que per a escoltar una història s’han de tenir els orelles i els ulls ben oberts, i la boca tancada. Però crec que vam ser nosaltres els que ens vam emportar la millor part. Captar l’atenció de la mainada i aportar un granet de sorra en la seva educació ens va conscienciar de què volem repetir l’experiència. Ofertes no ens en manquen!

 Meritxell Botargues i Palasí

Cinc persones del Centre de Dia d’ASPID protagonitzen l’experiència en el marc del 7è aniversari de la Biblioteca Municipal d’Alcarràs

Un grup de 5 usuaris del Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) han participat el passat dia 18 de març, en una activitat de contacontes desenvolupada amb motiu dels actes del 7è aniversari de la Biblioteca Pública Municipal d’Alcarràs “Joaquim Montoy”. Aquesta experiència innovadora ha consistit en la lectura d’un conte als infants de la Escola Bressol Municipal d’Alcarràs.

L’activitat de contacontes té com a objectiu promoure la normalització social de les persones amb discapacitat, fent-ho des de l’etapa de la infantesa i aconseguint superar els estereotips socials. Els usuaris del centre llegiran a la biblioteca “Joaquim Montoy” un conte que han elaborat ells mateixos dins del taller de creació literària, que ja funciona en el programa d’activitat del Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe.
Després de la lectura, els nens i les nenes i els usuaris d’ASPID bufaran les espelmes del pastís i celebraran el setè aniversari del centre cultural.

Ja han passat les festes nadalenques, i retornem al CAD amb les piles recarregades i després d’ haver viscut uns dias de plena satisfacció.

Encara recordo, tot el que es va fer el 21-12-2012. (La nostra festa de Nadal)….
Comencem pel matí; tots nosaltres dividits en grups, uns ja preparaven el pica-pica, altres decoraven la sala gran amb tires decoratives, guirnaldes etc…

D’altra banda estàvem el que teníem que actuar, amb els nervis de punta, maquillant-nos o disfressant-nos per a fer la nostra actuació musical, ja que s’apropava el moment desitjat per tothom!!

Arribats ja a les 11:00h el festival va començar a prendre forma, estàvem ja tots caracteritzats per al nostre espectacle. Hi va haver representacions de tot tipus, como Manolo Escobar interpretat per l’Elías i el Jesús, la Jennifer López per la Betlem, i una molt bona interpretació de la ja desapareguda Rocío Durcal feta per la Dolors, que per cert ens va agradar molt. També vam cantar, com era d’esperar, les típiques nadales tots junts. Acte seguit va venir una petita representació de tres temes composades per mi mateix, títolades: Maldita Luna, Rock and Roll i per últim Soy un campeón que des d’aquí tinc que agrair al grup de ball del CAD que em va acompanyar tota la cançó amb una magistral coreografia que havien estat assajant al taller d’ aerobic, i a la coral del CAD que em va fer els cors. La actuació va ser un èxit!!

Després d’un pica-pica esplèndid va arribar la tarda. No us penseu que ens vam avorrir, doncs teníem preparat un concurs de talents al que li vam dir La Coz. En aquest concurs cada un de nosaltres va poder demostrar les seves habilitats i talents ocults. Va ser un dia perfecte i ens ho vam passar pipa!!!

JON

Fa uns dies vaig començar a fer un taller de català. Al començament no em feia molta gràcia perquè a mi no m’agrada estudiar. Ara mateix que ja fa uns dies que estic al taller apart d’aprendre a escriure’l també i a parlar-lo millor també m’ ho passo molt be amb els companys i amb la Jasmina que es la persona responsable del taller de català. Ara mateix veig que puc aprendre mes i estic bastant interessat en continua així perquè es un esforç bastant gran per mi. Ja puc intentar portar una conversa gaire be amb català i això m’agrada , i aquí teniu la proba de haver pogut escriure aquest article amb català.

 Lo millor de tot que he après amb la Jasmina i els meus companys es que Catalunya i Espanya no es pot separar mai. (ortogràficament je je je….)

Victor Pérez

Hola! Em dic Jose Luis, i soc un dels 5 usuaris que realitzem un tipus de pràctiques anomenades pre-laboral amb l’ objectiu de preparar-nos per al món laboral, i funciona de la següent manera :

La nostra referent ( Jasmina , Maria o Jessica ens dóna la nostra tasca, que pot ser :

.

• Estar a recepció: Són tasques relacionades amb la atenció a qualsevol persona, que pot venir a preguntar per a algú del servei de intermediació laboral ( SIL) , per a algun professional del Centre de atenció diürna (CAD) o per a algun curs que es pugui fer a la nostra associació ( ASPID).
• Classificar currículums: Es classifica segons la especialitat , que pot ser: magisteri , conductors, etc…
• Gestió de multes: Aquesta tasca, es gràcies a un conveni que la nostra associació té amb l´ ajuntament de Lleida.

També cal destacar , que el últim dijous de cada mes fem un taller anomenat “competències laborals”, en el que tractem la millora de les nostres aptituts com poden ser : la concentració i la atenció en les diferents tasques , així com la millora de les mateixes en el dia a dia de les pràctiques.

Per últim, dir que la valoració es molt positiva , ja que al aprenentatge de noves tasques, li tinc que sumar el de les màquines amb que les he aprés.

José Luis Herranz

El dia 23 de desembre de l’any que ja hem passat, alguns usuaris del CAD vam viure una experiència molt gratificant: vam anar a la tele! El plató de l’Igual que jo es va omplir de persones de diferents associacions de Lleida i, tots plegats, vam celebrar aquesta entranyable festivitat: llegint escrits propis, cantant, ballant, felicitant les festes, guarnint l’arbre de Nadal, muntant un Naixement… i rebent al Pare Noel. El programa, que ja ha estat televisat, va ser molt interessant no sols per les activitats que vam dur a terme sinó per la visualització de les entranyes d’un programa: realització, guió, càmeres… Vam fruir i vam aprendre. No es pot demanar res més.

Txell