Pedro Sastre portava set anys cuinant aquest projecte, però les moltes qüestions de promoció cultural i altres qüestions ho anava retardant, explica ell mateix, una vegada alliberat de grups en els quals militava i de deixar de costat el festival Sixtie Go! Lleida.
Promou una única i exclusivament de “jo i la meva guitarra”. No obstant això, en la bitlla inicial ha comptat amb col·laboracions de Laia López (Cercavins), Jordi Rexach (Dioptria) o Robert Riu (Pastorets Rock), entre uns altres.
“Les cançons són intimistes i sinceres, que inclouen missatges i plasmen vivències”, reconeix aquest lleidatà que va començar a fer lletres als 16 anys i, amb el temps, ha après a “despullar-se” en els seus textos. El pop d’autor que practica també permet concessions a elements jazzístics. “Composicions pop d’autor amb lletres immerses en la reflexió de diversos paradigmes quotidians de la vida;
Aquell lloc, Prop de tu, En un calaix de la meva memòria, El nen feliç, Un lloc on somiar, Allò que ens fa funcionar i Junts de la mà són algunes de les cançons de Sastre Sonora.
Sastre tenia clar que precisava una “reafirmació”, de lliurar-se a la música “per estar sa mentalment”, per elaborar “sensacions confeccionades en cançons” pròpies que reflecteixen relats de la societat, la família, l’amistat, l’amor, el desamor o el món interior.
