Hola a tothom. Soc la Betlem Vila Roy, tinc 30 anys, i als 18 anys vaig patir una malaltia molt dolenta que es deia  virus herpètic.

Vaig estar en coma 5 mesos  a l’hospital Bellvitge de Barcelona, i des de  que em vaig  despertar ja  no soc  la mateixa persona perquè  jo abans treballava i ara no, tampoc puc portar cotxe però puc escriure en un bloc.

Ara vaig a  al Centre d’Atencio Diürna  Candi Vilafañe d’ Aspid a Lleida capital.
Al CAD  faig estimulació cognitiva, que son exercicis per fer treballar el cervell perquè no s’aturi. També faig moltes altres activitats.

M’hi acompanya cada dia la meva mare.

Al CAD hi ha moltes altres persones com jo, i m’hi porto molt be amb ells. La meva millor amiga es diu Rosa.

Betlem, David i Ivan.

Hi hem anat en grups de cinc persones. Les sessions, d’una hora i mitja de durada, consten d’una primera part d’aproximació al cavall, on es tracta de perdre’ls-hi la por, raspallant-los, netejant-los els cascs i després ja passem a muntar.

Cada genet va treballar segons les seves necessitats, fins i tot, els que estàvem esperant el nostre torn vam poder participar des de la pista, passant-li la pilota al company que estava muntant.  Els més agosarats van trotar, muntar d’esquena al cavall o, fins i tot, s’hi van posar de peus!

Octavi Serrador

Jaume Capdevil

Aquesta activtat la realitzem dos cops a la semana. Una en tallers teòrics, on aprenem quins cultius s’ha de plantar cada temporada, quins són compatibles entre ells, quines plagues o malalt

ies poden tenir … I en l’altre taller ens desplacem a Llívia per posar en pràctica aquests coneixements. Tambè comptem amb l’assessorament d’una agrònoma de l’ajuntament de Lleida.

La veritat, és un projecte que ens agrada molt, per què tranquem la rutina dels tallers de català/castellà, memoria, … i a sobre estem en contacte amb la naturalesa.

Us mantindrem informats dels nostres progresos!!

Durant els últims mesos hem gaudit de les magnífiques instal·lacions del CLUB PETANCA DE LA MITJANA.

Com que érem bastantes persones interessades en aquest joc i com que no podíem jugar tots el mateix dia vam haver de fer dos grups de 8 a 12 persones que competien quinzenalment.               Tots, com es natural, anàvem a guanyar.  Però a la fi com sempre es diu: l’important és

participar i passar una bona estona.

Hi hem estat participant desde el mes de maig i fins aquest octubre, i hem tingut ocasió de practicar força aquest esport i aprendre les seves regles.

En nom dels participants que durant tot aquest temps hem gaudit d’aquest espai, volem donar les gràcies de tot cor als responsables del recinte que amablement ens han guiat i ajudat a desenvolupar aquest joc.

També volem agrair la cessió de la barbacoa per celebrar l’esmorzar de final de curs on ens ho vam passar “txupi-guai”, esperem que l’any que ve puguem tornar a repetir l’experiència totalment satisfactòria pel grup.

Moltes gràcies per tot i fins la pròxima.

Manel Buil i Teresa Gili

Estos 4 días dieron para mucho: Paseo nocturno hasta el pueblo, visita al puerto marítimo, asistimos a la subasta de la llotja, fuimos a tomar algo por ahí , y…  la noche del miedo!!! (que, por cierto,  los monitores nos la colaron bien colada!!!).

Y no podía faltar el día esperado de playa: estábamos tan a gusto que no había forma que nos sacaran del agua.

La última noche, el gran botellón en la playa bajo un cielo muy estrellado. Ni siquiera faltó la famosa visita a la fábrica de anchoas de L´ESCALA.

En resumen: 4 días de éxtasissssss total.

Jon i José Luis Herranz

El taller començava a les 10:00, i sempre començàvem cantant una cançó, normalment “qualsevol nit pot sortir el sol” de Jaume Sisa, o una cançó composada pels propis monitors del taller, també de benvinguda. A continuació fèiem diverses activitats: algunes de ballar al ritme de la música o de seguir una coreografia com per exemple el rellotge sincopat, altres de tocar instruments i improvisar amb aquests, i fins i tot, hem fet gravacions i hem posat so en alguns viatges mitjançant varis instruments. Per finalitzar el taller amb bon gust de boca ens acomiadàvem cantant plegats la cançó de “adéu, adéu”.

No volem deixar-nos d’explicar que l’últim dia del taller de música hem fet un concert en el què hem convidat els familiars i els companys del CAD per tal de què escoltessin les composicions musicals que hem practicat i après al llarg dels dies.

A nosaltres ens ha semblat molt divertit i interessant fer aquest taller de música perquè hem tocat instruments que no havíem tocat mai. A més, la música fa pensar i exterioritzar emocions, i això és molt important i molt bonic.

Ha estat una molt bona experiència!

Somos nueve las personas que participamos en éste taller, y la mayoría de nosotros habíamos participado el deporte antes; Sólo que ahora tenemos alguna limitación que antes no existía, pero no penséis que eso nos frena, al contrario !!.

A nosotros las dificultades nos hacen crecernos y algo más importante “Esforzarnos más.”

Mucha gente piensa que las personas con discapacidad física ”no pueden practicar deporte” y nosotros desde aquí queremos demostrar lo contrario. Podemos y hacemos deporte. En el CAD siempre nos han dado la posibilidad de practicar deportes adaptados a nuestras necesidades, en invierno vamos a esquiar y durante el año hacemos pin- pon, petanca, bádminton y un sin fin de deportes que nos hacen estar en forma y seguir ganando estabilidad entre otras muchas cosas.

Desde aquí animamos a todo el mundo a practicar deporte, ya que aparte de ser sano, es muy divertido y aunque creas lo contrario:

“Tú también puedes”.

David ,Octavi, Silvia y Francesc