Finalització del curs de tennis Taula.

juny 9, 2011

El passat divendres 3 de juny va finalitzar el curs de Tennis Taula que s’ha vingut desenvolupant al Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe desde el mes de gener d’aquest any.
El Curs de Tennis Taula ha estat possible gràcies al conveni de col•laboració que es va subscriure entre ASPID i el Club Tennis Taula  (CTT) Borges, amb l’objectiu de que els usuaris del Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe poguessin participar de manera sistemàtica en la pràctica d’aquest esport. Així, el Club Tennis Taula Borges va assignar un Monitor de tennis taula, titulat per la Federació Catalana de Tennis Taula i coordinat pel CTT Borges. La pràctica d’aquest Esport s’ha desenvolupat al mateix Centre d’Atenció Diürna els divendres per la tarda, i en ell hi ha participat un total de 9 usuaris del Centre.
El Club Tennis Taula Borges és un club amb 20 anys d’experiència en el món del tennis taula i actualment és l’equip capdavanter de Catalunya en la pràctica d’aquest esport, que té com a objectius principals el foment del tennis taula i els seus valors.

Xerrada a càrrec de Pedro Sastre Sonoro – cantautor en solitari

novembre 8, 2010

Pedro Sastre portava set anys cuinant aquest projecte, però les moltes qüestions de promoció cultural i altres qüestions ho anava retardant, explica ell mateix, una vegada alliberat de grups en els quals militava i de deixar de costat el festival Sixtie Go! Lleida.
Promou una única i exclusivament de “jo i la meva guitarra”. No obstant això, en la bitlla inicial ha comptat amb col·laboracions de Laia López (Cercavins), Jordi Rexach (Dioptria) o Robert Riu (Pastorets Rock), entre uns altres.

 “Les cançons són intimistes i sinceres, que inclouen missatges i plasmen vivències”, reconeix aquest lleidatà que va començar a fer lletres als 16 anys i, amb el temps, ha après a “despullar-se” en els seus textos. El pop d’autor que practica també permet concessions a elements jazzístics. “Composicions pop d’autor amb lletres immerses en la reflexió de diversos paradigmes quotidians de la vida;
Aquell lloc, Prop de tu, En un calaix de la meva memòria, El nen feliç, Un lloc on somiar, Allò que ens fa funcionar i Junts de la mà són algunes de les cançons de Sastre Sonora.

Sastre tenia clar que precisava una “reafirmació”, de lliurar-se a la música “per estar sa mentalment”, per elaborar “sensacions confeccionades en cançons” pròpies que reflecteixen relats de la societat, la família, l’amistat, l’amor, el desamor o el món interior.

Caminada per La Marató de Tv3

novembre 8, 2010

El proper 21 de novembre ASPID, l’Associació d’Amics de la Seu Vella, l’Associació de Veïns de Balàfia, el Centre d’excursionistes de Lleida i l’Associació ASPID, organitzem una Caminada Solidària per a la recaptació de fons per La Marató de Tv3, que aquests any destinarà les ajudes a la investigació de les Lesions Medul·lars i el Dany Cerebral sobrevingut.

La caminada estarà ambientada en l’anomenada “Guerra del francès”. En el qual s’explicarà l’ocupació del territori lleidatà per les tropes franceses, la repercussió i la reacció negativa que va provocar a la població de Lleida. També s’examinarà l’organització de la resistència interior de la ciutat per evitar ser conquerida, el seu setge ulterior per part dels soldats gals, la posterior conquesta de Lleida per l’exèrcit napoleònic en l’any 1810 i la brutal repressió que van exercir sobre els seus habitants, causant notables danys tant materials com personals.

Durant la caminada es visitaran els escenaris on van tenir lloc els enfrontaments i seran comentades totes les anècdotes referents a aquest esdeveniment històric.

Us convidem a tots a participar-hi!. Les persones amb mobilitat reduïda no es trobaran amb obstacles ni barreres arquitectòniques per no poder realitzar la Caminada.

El recorregut serà: sortida d’Indivil i Mandoni, Gardeny i continuant fins al Secà de Sant Pere.

La participació al acte consistirà amb l’aportació de 5 € destinats a la Marató. Tots aquells participants a la Caminada rebran una bossa amb l’esmorzar; amb entrepà, beguda i fruita donats per: Gremi de Forners, Cooperativa “Fruits de Ponent”, Coca-cola, Cansaladeries Carner, Ara Lleida i Embotits Botan.

FIRA INNOVAL

novembre 8, 2010

EL 27 d’Octubre es va celebrar la jornada Innoval: Innovació i qualitat en els serveis a les persones.

Una jornada destinada a promoure els processos d’innovació que portin a la millora de la qualitat en l’atenció dels serveis socials que reben els ciutadans i ciutadanes. La primera edició d’Innoval —trobada que recull el testimoni del desaparegut saló Minusval – va comptar amb diversos especialistas de l’àmbit privat i públic. Innoval ha estat coorganitzat per Fira de Lleida, Ajuntament de Lleida i Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

Els temes tractats durant la jornada van ser: innovació social, Nou model d’atenció diürna per a persones amb discapacitat física (presentació a càrrec de la Directora del CAD “Candi Villafañe”, Olga Gelonch), Experiència d’inclusió a través de l’esport, Experiència d’integració laboral i Experiència en l’àmbit dels serveis socials bàsics.

 El tema principal es va centrar en la Innovació i qualitat: eines per a la millora de la qualitat de vida de les persones usuàries dels serveis socials. Aquesta segona part es va agrupar per: gent gran, discapacitat física i intel·lectual, drogodependències, sida i salut mental i CDIAP’s

 La jornada volia  afavorir l’intercanvi de coneixements entre tots els agents que formen part de la xarxa d’atenció social, creant sinergies entre la iniciativa privada i la iniciativa pública a fi de trobar solucions als problemes i reptes derivats de les exigències de la nova legislació i de les transformacions socials.

XERRADA/DEBAT “GAME OVER” – PREVENCIÓ D’ACCIDENTS

novembre 8, 2010

El dimarts 19 d’Octubre a les 11h,  el Centre d’Atenció Diürn “ Candi Villafañe” d’ASPID va oferir una  xarla/debat sobre la Prevenció d’Accidents.

Aquest programa que promou l’Institut Guttmann de Badalona , amb la col·laboració del  Servei Català de Trànsit i UNESPA/UCEUAC, s’adreça a tota la ciutadania, adolescents, joves i adults per a fomentar la conscienciació dels perills de determinades conductes imprudents a la carretera i en la pràctica d’activitats de lleure.

Tanmateix, impulsa l’apropament a la situació de les persones afectades per discapacitats físiques motrius i a les afectacions causades per traumatismes cranioencefàlics i de les lesions medul.lars.

Xerrada i Signatura de Conveni de Col•laboració Protectora d’Animals Lydia Argilés de Lleida i Associació ASPID per al “Centre d’Atenció Diürna Candi Villafañe”

octubre 4, 2010

L’Associació ASPID i la Protectora d’Animals Lydia Argilés van signar el conveni de col.laboració el dia 22 de setembre després que es realitzes una xerrada informativa en el nostre centre d’atenció diürn “Candi Villafañe”.

En la xerrada del centre es va exposar quin és el protocol d’acollida d’aquests animals així com el funcionament intern de la Protectora. Paral.lelament, en el conveni, es va acordar desenvolupar, amb caràcter conjunt, iniciatives que fomentin el desenvolupament d’activitats encaminades a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física mitjançant l’establiment de vincles afectius i terapèutics amb els animals, i, al mateix temps, el foment del bon tracte envers els animals i especialment la protecció i defensa d’aquells que són abandonats i/o maltractats.

 Aquest programa terapèutic consisteix en sessions setmanals al llarg de 6 mesos, es estructurades, on cada persona amb dany cerebral tindrà assignat un gos, amb qui es relacionarà, establirà vincles, treurà a passeig, cuidarà i estimularà.

 El perfil dels beneficiaris del projecte és un grup de 9 persones adultes que presenten seqüeles a nivell físic (limitació de moviments a nivell d’extremitats superiors i/o inferiors, o alteració de l’equilibri), a nivell cognitiu (problemes de memòria, llenguatge, atenció) i també poden presentar problemes de conducta (impulsivitat, ansietat, desinhibició, etc.).

Màrius Carretero un homenot molt proper.

juliol 27, 2010

Lleida ha perdut a un gran aquarel·lista, a un bon poeta, a un escriptor reflexiu, a un músic entusiasta, en definitiva Lleida ha perdut un artista reconegut dins i fora del nostre país.

El Màrius ha estat un home de forta personalitat, estricte en el treball, proper a les persones i ha arribat a un nivell en el què molts pseudo artistes del nostre entorn es perden. Tots coneixem a artistes que triomfen amb una obra i arriben a considerar-se Deus d’una forma tan ràpida, com després és la caiguda del seu altar.

El Màrius ha estat un home proper amb les persones que s’han creuat a la seva vida, al mateix temps que honest amb la seva obra i amb els compromisos que ha adquirit.

Quan vam fundar l’Associació ASPID el 1994, decidirem organitzar unes jornades tècniques amb el títol “Turisme i discapacitat”. La nostra entitat estava acabada de constituir i no érem més de 20 socis els que ens varem adreçar a ell, per demanar-li que ens donés una idea sobre com hauríem de dissenyar el logotip de la jornada. Al cap d’un parell de dies ens lliura un disseny en què apareix una maleta de viatge i plena d’enganxines, lligada a un globus aerostàtic que l’aixeca cal al cel. Ens va deixar impressionats a tots la forma en què va sintetitzar el missatge de la jornada, sense caure en els tòpics de la cadira de rodes o la crossa.

Recentment tornem a trucar-lo, una vegada més, per demanar-li que ens fes un taller d’introducció a la tècnica de l’aquarel·la, per a un grup d’usuaris amb discapacitat del nostre Centre d’Atenció Diürna “Candi Villafañe” i una vegada més es va mostrar entusiasmat i ens va oferir totes les facilitats per organitzar l’activitat. Sempre i en tot moment, de manera desinteressada per què segons deia ell “d’una manera o altra i jo sóc un dels vostres”.

Aquest tipus de treball anònim i lluny de les escenografies mediàtiques, el qualificaven com a artista al servei de la seva gent però sobretot com a persona amb un especial interès en estar a prop dels altres.

El Màrius va començar a pintar la seva última obra, envoltat per un grup de persones d’ASPID, a les que explicava les tècniques del que estava fent i per què ho estava fent. El Màrius va morir pintant davant d’un cavallet, fent el que més li agradaven aquesta vida, i explicant els detalls de la seva tècnica artística. Un comiat molt digne per a un gran “homenot” de Lleida.

AMERICAN HISTORY X

maig 17, 2010

Títol original: American History X
País: EEUU
Direcció: Tony Kaye
Guió: David McKenna
Música: Anne Dudley
Fotografia: Tony Kaye
Interpretació: Edward Norton (Derek Vinyard), Edward Furlong (Danny Vinyard), Faruza Balk (Stacy), Avery Brooks (Bob Sweeney), Stacey Keach (Cameron), Elliot Gould (Murray), Lamont (Guy Torry)
Duració: 120 minuts
Producció: EUA, 1998

 

 

Sinopsis

 Derek Vinyard es un joven convicto que acaba de cumplir una condena de tres años por el asesinado de dos jóvenes de raza negra. Tres años atrás, Derek era el respetado y admirado líder del movimiento nazi local. Durante estos tres años, todos han estado esperándole con impaciencia pero su hermano pequeño, Danny, que le idealiza con pasión, a él y a la causa nazi, ha sido el más afectado por su ausencia y espera con impaciencia su vuelta. Un vez en la calle, Derek intenta hacerle ver que el nazismo, el odio y la violencia racial son actitudes equivocadas. La prisión ha cambiado a Derek, ahora Derek tiene que cambiar a la gente a la que ama y que se ha perdido en el odio.

Valoración general

 És una película molt  recomanable per a persones que no els importi veure la realitat social que, massa sovint, és molt dura.

Opinió personal

 El món skin és un bressol de sociòpates i de persones molt insegures i depenents. Els skins necessiten formar part d’alguna cosa. No són malalts. El mal existeix” (Joan Enric)

 “Aquesta és una magnífica pel·lícula que destaca per diversos assumptes. De tots ells en destacaria dos:

-L’ús  del B/N i els colors, no solament és una qüestió d’indicació de l’antic i el nou. El B/N assenyala el contrast entre la raça negra i la blanca. En canvi, els colors marquen la varietat de races i la seva convivència.

maig 10, 2010

EL DIARIO DE NOA

maig 5, 2010

FITXA TÈCNICA

Direcció: Nick Cassavetes.
País: USA.
Any: 2004.
Duració: 124 min.
Gènere: Drama romàntic.
Interpretació: Ryan Gosling (Noa Calhoun), Rachel McAdams (Allie
Hamilton), James Garner (Duke), Gena Rowlands (Allie Calhoun), James
Marsden (Lon), Kevin Connolly (Fin), David Thornton (John Hamilton), Jamie Anne Brown (Martha Shaw), Heather Wahlquist (Sara Tuffington), Sam Shepard (Frank Calhoun), Joan Allen (Anne Hamilton).
Estreno en España: 22 Octubre 2004.
 

 

VALORACIÓ GENERAL

Aquesta és una pel•lícula agradable i bonica, en la qual s’aprofita per parlar d’una greu enfermetat com és l’alzheimer , que tractada d’una altra forma podria resultar molt dramàtica.

SINOPSI

 
Som als anys 40. Una jove va a Seabrook (Carolina del Nord) per a passar l’estiu. Allie Hamilton (Rachel McAdams), adolescent, coneix un noi local, Noah Calhoun (Ryan Gosling). En veure-la, Noah sap que estan destinats a viure junts. Encara que ella pertany a una família acabalada i ell és un pobre treballador, durant les vacances s’enamoren apassionadament.

Les circumstàncies els separen, pero ambdós es recorden mútuament. En acabar-se la guerra, Allie es compromet amb Lon (James Marsden), un ric soldat que va conèixer en un hospital militar.

Passat molt temps, un home (James Garner) llegeix un llibretó a una dona (Gena Rowlands) a la que visita regularmente en una residència. Encara que no recorda quasi res (a causa de l’alzehimer) li  fascina l’ emotiva història d’ Allie i Noah i durant uns moments és capaç de reviure una època apasionada en la qual van jurar-se amor etern.

NOSALTRES OPINEM 

“És una pel•lícula d’amor que mostra com amb voltuntat, ganes, estimació i treball es poden trencar fronteras. Els protagonistes en trenquen dues: la principal és la de la greu malaltia de l’alzehimer i la secundària és la de les diferències socials” (Rosa)
“La narració cronològica m’avorreix. Per això, agraeixo tots els films que fan l’esforç  de relatar la seva història en dues escenes entrellaçades que, aparentment, no tenen res a veure. Després, es va veient que els protagonistes de les escenes són els mateixos i que la història es divideix en dos plans (present i passat), que tenen com a nexe d’unió un diari escrit per un dels protagonistes. Aquest llibret es llegeix i rellegeix per a què l’Allie deixi, encara que sigui uns breus instants, el seu avançat estadi d’alzheimer. Hagués estat molt dramàtic abordar aquesta temàtica de no ser per aquesta forma de presentar la història.” (Txell)

“L’alzheimer és una malaltia molt trista perquè  no es recorden dels familiars més estimats. Penso que els malats estan millor en residències que a casa.
A més a més, jo crec que hi ha més dones afectades que no pas  homes.” (Àlex)

“La pel•lícula  ho munta tot com si fos un paradís. Però és una enfermetat molt cruel. És molt dur tenir malalts d’aquest tipus a casa, perquè s’han de vigilar constantment. Estan millor cuidats a una residència.”  (Pablo)

I…  ELS ALTRES TAMBÉ OPINEN

“Aquesta és una malaltia terrible perquè no saps res, no recordes res” (Imma)

Aquest és un tema molt delicat. És difícil parlar sobre ell perquè hi ha molts graus diferents de malaltia.
És molt mala passada que vingui a un jove.” (Pepe)

“Aquesta malaltia  és com quan tens un accident, que t’oblides de tot” (Laye)

« És una malaltia fatal, perquè a més de què vas sempre de metges i et gastes molts diners, arribes a la mort” (David)

« És una malaltia molt trista perquè no t’assabentes de res del que passa al teu voltant”  (Carme Piedra)


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.