FITXA TÈCNICA
Direcció: Nick Cassavetes.
País: USA.
Any: 2004.
Duració: 124 min.
Gènere: Drama romàntic.
Interpretació: Ryan Gosling (Noa Calhoun), Rachel McAdams (Allie
Hamilton), James Garner (Duke), Gena Rowlands (Allie Calhoun), James
Marsden (Lon), Kevin Connolly (Fin), David Thornton (John Hamilton), Jamie Anne Brown (Martha Shaw), Heather Wahlquist (Sara Tuffington), Sam Shepard (Frank Calhoun), Joan Allen (Anne Hamilton).
Estreno en España: 22 Octubre 2004.
VALORACIÓ GENERAL
Aquesta és una pel•lícula agradable i bonica, en la qual s’aprofita per parlar d’una greu enfermetat com és l’alzheimer , que tractada d’una altra forma podria resultar molt dramàtica.
SINOPSI
Som als anys 40. Una jove va a Seabrook (Carolina del Nord) per a passar l’estiu. Allie Hamilton (Rachel McAdams), adolescent, coneix un noi local, Noah Calhoun (Ryan Gosling). En veure-la, Noah sap que estan destinats a viure junts. Encara que ella pertany a una família acabalada i ell és un pobre treballador, durant les vacances s’enamoren apassionadament.
Les circumstàncies els separen, pero ambdós es recorden mútuament. En acabar-se la guerra, Allie es compromet amb Lon (James Marsden), un ric soldat que va conèixer en un hospital militar.
Passat molt temps, un home (James Garner) llegeix un llibretó a una dona (Gena Rowlands) a la que visita regularmente en una residència. Encara que no recorda quasi res (a causa de l’alzehimer) li fascina l’ emotiva història d’ Allie i Noah i durant uns moments és capaç de reviure una època apasionada en la qual van jurar-se amor etern.
NOSALTRES OPINEM
“És una pel•lícula d’amor que mostra com amb voltuntat, ganes, estimació i treball es poden trencar fronteras. Els protagonistes en trenquen dues: la principal és la de la greu malaltia de l’alzehimer i la secundària és la de les diferències socials” (Rosa)
“La narració cronològica m’avorreix. Per això, agraeixo tots els films que fan l’esforç de relatar la seva història en dues escenes entrellaçades que, aparentment, no tenen res a veure. Després, es va veient que els protagonistes de les escenes són els mateixos i que la història es divideix en dos plans (present i passat), que tenen com a nexe d’unió un diari escrit per un dels protagonistes. Aquest llibret es llegeix i rellegeix per a què l’Allie deixi, encara que sigui uns breus instants, el seu avançat estadi d’alzheimer. Hagués estat molt dramàtic abordar aquesta temàtica de no ser per aquesta forma de presentar la història.” (Txell)
“L’alzheimer és una malaltia molt trista perquè no es recorden dels familiars més estimats. Penso que els malats estan millor en residències que a casa.
A més a més, jo crec que hi ha més dones afectades que no pas homes.” (Àlex)
“La pel•lícula ho munta tot com si fos un paradís. Però és una enfermetat molt cruel. És molt dur tenir malalts d’aquest tipus a casa, perquè s’han de vigilar constantment. Estan millor cuidats a una residència.” (Pablo)
I… ELS ALTRES TAMBÉ OPINEN
“Aquesta és una malaltia terrible perquè no saps res, no recordes res” (Imma)
Aquest és un tema molt delicat. És difícil parlar sobre ell perquè hi ha molts graus diferents de malaltia.
És molt mala passada que vingui a un jove.” (Pepe)
“Aquesta malaltia és com quan tens un accident, que t’oblides de tot” (Laye)
« És una malaltia fatal, perquè a més de què vas sempre de metges i et gastes molts diners, arribes a la mort” (David)
« És una malaltia molt trista perquè no t’assabentes de res del que passa al teu voltant” (Carme Piedra)
